Resum del germen – Cal Gras, Avinyó

Arribem a Avinyó i anem directes cap a Cal Gras, l’espai de residència i creació que ens acollirà durant aquests tres dies de germen. Hem arribat més d’hora del que pensàvem i en Quim i companyia encara estan adequant els espais perquè nosaltres hi puguem entrar, així que decidim anar a fer un tomb pel poble i, prenent alguna cosa, fer la primera presentació tant del projecte com dels integrants del germen. Des de que vam començar a idear el projecte volíem que la experiència anés més enllà de fer un taller o un workshop: ens interessava molt l’espai d’intercanvi, que els integrants dels gèrmens tinguessin l’oportunitat de conversar entre ells i, en el nostre cas, amb en Tomàs Aragay en moments de convivència.

Així doncs, la primera tarda ens serveix per fer una declaració d’intencions i per conèixer-nos de cara a començar el treball amb el Tomàs al matí següent.

El primer dia de treball amb en Tomàs Aragay es basa en l’observació de l’espai per modificar-lo. Ens asseiem tots mirant l’espai d’assaig, un espai aparentment neutre però amb algunes peculiaritats: la llum, algun moble, unes portes, etc. L’exercici proposat tracta de modificar l’espai canviant-hi algun element. Qui vol, voluntàriament, entra a l’espai i proposa. A continuació algú altre, evoluciona la proposta, sempre molt a prop de la primera i a favor, mai negant-la. Treballem molt la observació de l’espai i ser justos en cada proposta. De sobte, gairebé sense voler, després de tres moviments, l’espai es modifica completament i apareix una possibilitat, un camí, un inici. Per accident. L’accident sempre ens dona una direcció interessant. Els impasos són un bon lloc des d’on començar a generar; no busquem significat, aquest apareixerà i anirà definint el codi. I també apareix la casualitat gairebé màgica: l’espai està sent treballat en una direcció però un núvol tapa el Sol i canvia la llum de la sala, de sobte tot pren un altre significat, una altra direcció que ningú havia pensat ni proposat però que acceptem i evolucionem.

El diumenge 1 d’octubre al matí donem les primeres hores perquè qui vulgui pugui desplaçar-se a votar: a la tornada però l’ambient és estrany. A part del que hem pogut veure en els nostres col·legis ens arriben notícies gens agradables del que ha anat passant durant la jornada. En Tomàs entén la situació i decideix reconduir una mica el germen. A partir d’allà ja no treballarem sobre l’espai si no sobre les paraules. En Tomàs ens explica que en un moment donat amb la seva companyia van veure que estàvem perdent el significat de les paraules, que les utilitzàvem sense saber què volen dir. No que volen dir sobre un diccionari sinó que volen dir per nosaltres, per el nostre entorn. Així doncs, durant dos anys, van idear una manera d’investigar sobre el significat del llenguatge d’una manera activa i present: l’exercici del desenterrador de paraules: eldesenterrador.com

Així va seguir el germen, vam dur a terme excavacions de paraules, unes excavacions amb unes normes concretes que propicien, com ja havíem fet amb l’espai el primer dia, sempre ser molt sincers i anar a favor de les propostes i intuïcions. Paraules com ara discurs, fidelitat, oli, invisible o violència van ser qüestionades, investigades, estripades i observades: excavades. No donem per fet que coneixem el llenguatge, la paraula i encara menys la resposta.

Una paraula no apareix sola, té tot un ecosistema al seu voltant.

No anem a buscar directament la creació, la creativitat. Treballem amb una metodologia: busquem-la i la creativitat apareixerà. De la tècnica a l’art.

Aquest “germen” va ser una formació #slowtheatre de la Societat Doctor Alonso, amb el Tomàs Aragay, anomenada “De la no creació com a forma de treball”. Es va fer una part a Cal Cal Gras, a Avinyó, entre el 29 de setembre i el 2 d’octubre i una presentació el 4 d’octubre a la Nau Ivanow.

Germinal és un certamen impulsat per la Nau Ivanow i Projecte Ingenu per potenciar l’encontre entre artistes i públics amb l’objectiu de posar en valor el procés de creació escènica des del convenciment que el slow theater i la vivència creativa poden ser un motor de progrés i d’intercanvi artístic i vital. Germinal vol fomentar situacions que puguin esdevenir germen d’experiències futures en àmbits ben diferents: des d’una millor comprensió del fet escènic per part d’un espectador, passant per l’apropament a llenguatges escènics aliens, fins a sinergies artístiques capaces de sintetitzar-se en espectacles futurs.