Resum del germen – Konvent, Can Rosal

Arribem en comptagotes davant de la porta metàl·lica de la Nau Ivanow. Moltes cares són familiars. Algunes no. I comença l’encontre. El Manel es presenta i rient comenta que quasi que no caldria parlar de les bullangues, que podriem parlar d’avui, que la revolució popular està a l’ordre del dia. Agafem els cotxes i enfilem cap al Konvent, a Can Rosal. Un antic convent que pertanyia a una antiga fàbrica tèxtil en desús. Espais enormes i molta tranquil·litat. Ens dividim per les habitacions, ens posem el xandall i comencem.

El Manel ens parla de què són les bullangues. Com, durant el segle XIX, els catalans i les catalanes (i sobretot les Barcelonines) es van revoltar contra el sistema absolutista que les asfixiava. Parlem de Ferran VII i Maria Cristina (no la que “me quiere gobernar”, l’altra) i de les guerres carlines. I alguns entenem una mica més aquest fragment d’història que sempre ens ha semblat una mica caòtic. I ens posem de peu. Parlem de la creació actoral. Com l’actriu, només amb el seu cos i la seva veu, té les eines suficients per a explicar qualsevol història. I com ampliar aquestes eines en l’ús d’un cor d’actors i actrius per construir un relat conjunt.

Treballem el thiasos (el cor grec) per trobar una energia comuna i ens posem a jugar per trobar maneres de relatar de manera col·lectiva aquella història de revoltes i avalots.

A la nit el Manel baixa a Barcelona, els seus animalons domèstics no es vigilen sols… i la resta ens quedem al Konvent. Sopar a les 21h. Tenim mitja hora encara així que demanem unes cerveses i ens presentem entre nosaltres. “I tu? Què has fet? On has estudiat? Amb qui has treballat?” I riem mentre coneixem realitats particulars de cadascú. I SOPEM! Moniatos al forn i crema de bolets, carn a la brasa i de postres, iogurts ecològics i pastís de poma. Boníssim. Menjar al Konvent és un plaer enorme.

L’endemà treballem sols al matí. El Manel ens ha deixat unes premisses: en dos grups hem d’explicar la primera bullanga i les causes que la van provocar, utilitzant els nostres cossos, les nostres veus i tots el recursos actorals que siguem capaços d’utilitzar per explicar la història. I ens posem a jugar. Descobrim el jardí del Konvent i aprofitem el sol de setembre. Ens aprenem els uns als altres, les propostes, les bromes, les maneres de treballar.

Dinem com uns reis. I arriba el Manel. Li ensenyem tot el que hem treballat al matí. Riu i ens felicita. I seguim treballant. Ens ajuda a fer créixer els personatges que hem construït al matí. I és un gust veure’l treballar. La passió que desprèn i l’amor cap a aquest ofici és inspiradora.

A la nit, després del sopar, hi ha un concert al Konvent. Aquest espai és meravellós. Ens trobem, de cop, amb un cantant americà que acaba de tornar del Mercat de Música Viva de Vic i que ens fa un concert quasi particular.

I l’endemà és dissabte. Dissabte 30 de setembre, treballem al matí, seguint les indicacions del Manel del dia anterior i després de dinar tornem, cadascú cap a casa seva. Alguns van corrent a passar la nit al seu col·legi electoral. L’endemà serà mogudet.

I el dia 1 és mogudet. Molt.

I el dia 2, tornem a tenir sessió de treball, ara ja a La Nau Ivanow. I el dia anterior ha estat molt mogut. I estem parlant de les bullangues i la bullanga succeeix als nostres carrers, l’estem escenificant nosaltres mateixos. Intentem reconduir el treball per connectar-lo amb la nostra realitat.

I el dia 3, parem, perquè tothom s’ha aturat. Perquè la societat s’atura per protestar per tanta violència.

I finalment el dia 4 mostrem el petit germen generat aquells dies i gaudim del germen que s’ha generat del treball guiat pel Tomàs Aragay. I malgrat la dificultat del moment, ens trobem, compartim, parlem de teatre i de política i d’art.

L’experiència viscuda ens ha permès créixer artística i personalment a través del treball col·lectiu guiat pel Manel però també a través de la trobada, de l’intercanvi, de cuinar plegades el pa amb tomàquet del sopar.

Aquest “germen” va ser una formació #slowtheater de Manel Barceló anomenada “L’èpica de la sabata i l’espardenya”. Es va fer una part al Konvent Zero, prop de Berga, entre el 28 i el 30 de setembre i una presentació el 4 d’octubre a la Nau Ivanow.

Germinal és un certamen impulsat per la Nau Ivanow i Projecte Ingenu per potenciar l’encontre entre artistes i públics amb l’objectiu de posar en valor el procés de creació escènica des del convenciment que el slow theater i la vivència creativa poden ser un motor de progrés i d’intercanvi artístic i vital. Germinal vol fomentar situacions que puguin esdevenir germen d’experiències futures en àmbits ben diferents: des d’una millor comprensió del fet escènic per part d’un espectador, passant per l’apropament a llenguatges escènics aliens, fins a sinergies artístiques capaces de sintetitzar-se en espectacles futurs.

Escena Germinal
About Escena Germinal 11 Articles
Un certamen impulsat per La Nau Ivanow i Projecte Ingenu que vol potenciar l’encontre entre artistes i públics amb l’objectiu de posar en valor el procés de creació escènica des del convenciment que la vivència creativa pot ser un motor de progrés i d’intercanvi artístic i vital. Germinal vol fomentar situacións que puguin esdevenir germen d’experiències futures en nivells ben diferents: des d’una millor comprensió del fet escènic per part d’un espectador, passant per l’apropament a llenguatges escènics aliens, fins a sinèrgies artístiques capaces de sintetitzar-se en futurs espectacles.

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*